quelic berga-carreras

Artist's portfolio

Agències Obertes (o la fi de l’objecte finit)

Dins del marc de la expo de Som Joguines, comissariada per la Marta Sureda i presentada a la Volta, al barri de Sant Narcís de Girona, presento l’obra participativa “Agències Obertes (o la fi de l’objecte finit)”, a continuació un text explicant l’aproximació al projecte:

Podeu llegir el PDF del projecte amb més informació i referents descarregant aquí l’arxiu.

 

Primavera de 1988: portava pràcticament tota una vida jugant a Lego. Per a mi era una provocació en estat pur. Peces geomètriques de diverses mides i formes dissenyades per a unir-se i crear noves formes geomètriques. Unes regles de joc molt lliures i clares: unir els petits cilindres emergents d’unes peces amb els forats de les altres. I cada nova peça permetia repensar l’estructura emergent! Era un dolç repte. Per a mi, una pila de Lego al terra es convertia automàticament en una provocació del meu imaginari: què sorgiria aquell dia, aquell moment, d’aquelles peces?

Aquell, va ser un any important per a mi. Els tres reis d’orient van portar a casa dels avis el meu primer ordinador, un Amstrad PC 1512 sense disc dur. Em vaig emocionar tant que em vaig posar a plorar durant una bona estona. No volia jugar a jocs, el volia com a animal de companyia. Volia aprendre a programar. Els llenguatges de programació serveixen per parlar amb els ordinadors i interactuar amb ells. Era una nova provocació per a mi, no hi havien gaires botons ni icones en aquella època. La potencialitat de combinatòries del Lego i la potencialitat d’aprendre un llenguatge de programació (Qbasic) va derivar més tard en la meva obsessió per l’art generatiu.

Vull seguir creient que els primers cops que jugava a Lego i amb els ordinadors, el negoci consistia a potenciar la meva creativitat i no a dirigir-la. És per això que crec en un món indeterminat, respectuós i de cultura lliure, on el negoci és fer un món més humà. Hi ha coses que semblen inacabades, però resulta que condensen el potencial i la noblesa de deixar-se fer. Són, segurament, el millor refugi al creixent desig de ser devorats.

 

Següent Publicar

© 2024 quelic berga-carreras

Autor Anders Norén